València, eres una puta

Fa temps que tenc un somni que es va repetint els dies senars de la setmana. En ell apareix una ciutat que lleu entre la terra i la mar. A damunt terra ferma s’alcen uns edificis amb parets de marès i que també tenen una teulada de teules de fang, són més alts que els hotels que es troben a Benidorm, els edificis també tenen unes persianes blaves gegants, d’on surt molta de gent que guaita per veure com els vaixells arriben a un immens port, on totes les estructures estan fetes de fusta fosca. La meitat de la ciutat està enfonsada dins la mar, amb el que els edificis gegants de marès surten per damunt del mar com si es tractessin de petits illots, n’hi ha milers. Davall l’aigua hi viu la gent, van unes caretes que lis proporcionen aire indefinidament i se lis veu que fan vida normal, sense molts de neoliberalismes.
Llavors jo surt de l’aigua i vaig aturar a un col·legi, allà es conserge em diu que ara València és la capital d’una Espanya Federalista. Jo li deman què ha passat. Ell em comenta que hi va haver un acord entre les Universitats de Valladolid, Salamanca, Bilbao i Vic, per fer una sèrie d’estudis del genoma humà. Es va comprovar empíricament que hi havia un gen que feia desenvolupar un determinat caràcter nacionalista, i que desprès, segons les circumstàncies ambientals les persones manifestaven un nacionalisme centralista o un nacionalisme perifèric.
Doncs bé! – deia el conserge- fa un parell d’anys va arribar un virus a la Península e Illes que suprimia els neurotransmissors de la proteïna que desenvolupa el gen del caràcter nacionalista, tothom va deixar de banda la idea de nació, tant a nivell espanyolista com a nivell dels anomenats nacionalismes perifèrics. I per tant, es va a arribar a un acord federalista entre tots el territoris de la Península e Illes, d’ençà es crea un Estat federalista integrat per 12 federacions, cada una d’elles autosuficient i respectuosa amb les demés, i la nova capital va ser València.
Per això de vegades per Madrid, a mitjanit, es sent dir: València, eres una puta.
Això és perquè encara recorden aquella b/vella tonada senioresca que diu:

Esta nit he eixit al carrer
i he vist com em miraves,
com demanant-me perdó
per les voreres i les cases.

I és que està trencant-me el cor
vore com t’humilien a poc a poc.
València, eres una puta.

I ara ja no és com abans
quan m’abraçaves i m’engrusanves,
estan deixant-te sense orgull
tractant d’europeïtzar-te.

Vull tornar a fer-te l’amor
amb sandàlies i sense tacons.
València, eres una puta.

Esta nit he eixit al carrer
i no et reconeixia.
Tens el cor de formigó,
he plorat fins que s’ha fet de dia.

Però demà mataré alguns dels teus proxenetes,
els altres se n’aniran corrent,
i València, ho celebrarem.
Ho celebrarem.

P.D: Europa eres una puta.

Get your own Box.net widget and share anywhere!

Exercicis

5.- Ompli els buits amb els pronoms corresponents.

- Joan sempre ho trenca tot. No li deixaré res.
- Els metges em diuen que no fumi, però no pens fer ___ cas.
- Toni i Anna es casaran. Els seus pares ___ arreglaran el pis.
- Fes cas als al·lots i compra ___ unes llepolies.
- Digues a les teves amigues que no pateixin. ___ aconseguirem els llibres.
- Les dones estan impacients perquè ningú no vol ensenyar ___ els resultats.
- Les modistes ja treballen. Porta ___ la roba i te la cosiran.
- Silvia encara no camina bé. Dóna ___ la mà.

School of Folk

Jordi Cosita Baby i Pep Toni Ferrer són dos músics fracassats de folk-rock mallorquí, que no tenen un gran talent i encara més a més no tenen gens d’actitud professional damunt l’escenari, de fet, varen ser expulsats de la seva pròpia banda Oliva trencada (banda que actualment es dedica a musicar bodes i baptismes jueus).
Els dos tarambanes aconsegueixen un treball a l’escola CP. Maria Antònia Salvà del Comtat de Son Sardina per poder seguir pagant ses factures. En un parell de dies descobreixen que els alumnes toquen els instruments com autèntics professionals i els presenten al concurs Art Jove, on el jurat està compost per tota la plantilla que fa feina a Blau.

Resulta que els School of Folk no tenen edat suficient per poder entrar a concurs, i els tarambanes s’inventen que els joves de Son Sardina tenen una malaltia terminal i que tal vegada el darrer que facin a les seves vides es tocar en tal prestigiós concurs. La persona que admet les subscripcions es desfà en un mar de plors i falsifica la documentació, així doncs els School of Folk aconsegueixen colar-se al concurs. Arriben a la final, però allà els espera un jurat que ja té un guanyador aparaulat, resulta que el que dur sa facturació a Blau toca sa bateria en el seu temps lliure, i és el qui gravarà ses bateries del grup aparaulat, ja que el bateria que tenen no té una gran destresa rítmica.

Però els School of Folk conten amb una versió de 12 min de la Ximbomba, que resulta ser una mescla entre Madò Antònia Buades, Sonic Youth, Flaming Lips, Maria del Mar Bonet i Godspeed you! black emperor... la toquen i l’auditori es queda mut durant 10 segons, desprès esclata en aplaudiments i xiulets. Al final, però, qui guanyen són els Si Fessin Sound (el grup aparaulat), que tres anys més tard són demandats per fer plagis de cançons dels Beatles i dels Doors, són condemnats a ser funcionaris la resta de les seves vides.

En quan als School of Folk es junten cada dues setmanes per anar a tocar per Masies i Cases Pageses. Li canten al camp i a les muntanyes, viuen feliços i sense prendre cap medicació legal.
El darrer que es sap dels tarambanes és que varen deixar dos currículums a l’oficina de Blau.

Mai millor dit

Això ens conta n’Alba Muñoz, periodista del Principat, en referent al nou moviment de grups que canten en la seua llengua materna:
“Entorn a la qüestió de si aquest bon grapat de grups d'indie i pop independent que canten en català, ara que tot just fa 50 anys del sorgiment de La Nova Cançó catalana, es podrien considerar com a revitalitzadors del panorama musical al nostre país: El pop independent català i l'indie estan fent ressorgir la música en català com feia molt de temps no passava. Gent de tot l'estat i de l'estranger aprecïen aquests artistes, així com les seves particularitats creatives.
A més, la tendència és fugir de la producció per a les masses i fer una música espectacularment innovadora, poètica o sandunguera, però sempre molt lliure. Torna el lirisme, la producció íntima i introspectiva, al menys, torna la creació sense que el públic sigui el màxim déu dels cels, i a més en un mercat difícil pel tema lingüístic. Com si una nova generació d'autors catalans hagués trobat el moment de deixar-se anar, de crear sense barreres. El resultat és que aquests nous grups estan sorprenent a tothom per la seva qualitat i innovació, i que molta gent que s'havia cansat de la producció musical existent en català ha tornat a interessar-s'hi. Aquests artistes, a més, mai reneguen dels seus orígens, sinó que la cultura pròpia, encara que sigui de poble petit, s'exalta en contra de l'excessiu "barcelonisme" o centralisme cultural. Estem davant una possible "nova nova cançó"?”

P.D: Esteim d’acord?

Anem, anem.

Públic, on sou?.
Ja vos podeu amagar,
perquè els Fameliars vos cerquen
i dins un Poal vos vol tirar.

Festival Oh! Blong 09

No és el Malafama Festival, però els grups que hi toquen han assaijat molt més.