València, eres una puta

Fa temps que tenc un somni que es va repetint els dies senars de la setmana. En ell apareix una ciutat que lleu entre la terra i la mar. A damunt terra ferma s’alcen uns edificis amb parets de marès i que també tenen una teulada de teules de fang, són més alts que els hotels que es troben a Benidorm, els edificis també tenen unes persianes blaves gegants, d’on surt molta de gent que guaita per veure com els vaixells arriben a un immens port, on totes les estructures estan fetes de fusta fosca. La meitat de la ciutat està enfonsada dins la mar, amb el que els edificis gegants de marès surten per damunt del mar com si es tractessin de petits illots, n’hi ha milers. Davall l’aigua hi viu la gent, van unes caretes que lis proporcionen aire indefinidament i se lis veu que fan vida normal, sense molts de neoliberalismes.
Llavors jo surt de l’aigua i vaig aturar a un col·legi, allà es conserge em diu que ara València és la capital d’una Espanya Federalista. Jo li deman què ha passat. Ell em comenta que hi va haver un acord entre les Universitats de Valladolid, Salamanca, Bilbao i Vic, per fer una sèrie d’estudis del genoma humà. Es va comprovar empíricament que hi havia un gen que feia desenvolupar un determinat caràcter nacionalista, i que desprès, segons les circumstàncies ambientals les persones manifestaven un nacionalisme centralista o un nacionalisme perifèric.
Doncs bé! – deia el conserge- fa un parell d’anys va arribar un virus a la Península e Illes que suprimia els neurotransmissors de la proteïna que desenvolupa el gen del caràcter nacionalista, tothom va deixar de banda la idea de nació, tant a nivell espanyolista com a nivell dels anomenats nacionalismes perifèrics. I per tant, es va a arribar a un acord federalista entre tots el territoris de la Península e Illes, d’ençà es crea un Estat federalista integrat per 12 federacions, cada una d’elles autosuficient i respectuosa amb les demés, i la nova capital va ser València.
Per això de vegades per Madrid, a mitjanit, es sent dir: València, eres una puta.
Això és perquè encara recorden aquella b/vella tonada senioresca que diu:

Esta nit he eixit al carrer
i he vist com em miraves,
com demanant-me perdó
per les voreres i les cases.

I és que està trencant-me el cor
vore com t’humilien a poc a poc.
València, eres una puta.

I ara ja no és com abans
quan m’abraçaves i m’engrusanves,
estan deixant-te sense orgull
tractant d’europeïtzar-te.

Vull tornar a fer-te l’amor
amb sandàlies i sense tacons.
València, eres una puta.

Esta nit he eixit al carrer
i no et reconeixia.
Tens el cor de formigó,
he plorat fins que s’ha fet de dia.

Però demà mataré alguns dels teus proxenetes,
els altres se n’aniran corrent,
i València, ho celebrarem.
Ho celebrarem.

P.D: Europa eres una puta.

Get your own Box.net widget and share anywhere!