Gimnàsia sincronitzada
Arthur Caravan han fet un disc curiós, i sobretot molt bo.
En una primera ullada el disseny de la capsa és exquisit, molt atractiu al tacte i a la vista.
En una primera escolta les cançons sonen fresques i netes amb lletres nostàlgiques plenes d’esperança. A mesura que el vas escoltant més pics, les cançons segueixen sonant fresques i netes amb lletres de desesperança nostàlgica.
La versió Coheniana de Suzanne cantada en valencià no menysprea gens a la seva parenta anglosaxona, ni a nivell líric ni a nivell musical. Fan una molt bona adaptació d’un tema quasi, quasi universal.
En una primera ullada el disseny de la capsa és exquisit, molt atractiu al tacte i a la vista.
En una primera escolta les cançons sonen fresques i netes amb lletres nostàlgiques plenes d’esperança. A mesura que el vas escoltant més pics, les cançons segueixen sonant fresques i netes amb lletres de desesperança nostàlgica.
La versió Coheniana de Suzanne cantada en valencià no menysprea gens a la seva parenta anglosaxona, ni a nivell líric ni a nivell musical. Fan una molt bona adaptació d’un tema quasi, quasi universal.
posted by Oliva trencada @ 9:55 PM
1 Comments:
Moltes gràcies! Dona gust llegir esta mena de crítiques...Ens veurem al "Tornillo". Un Abraç des d'Alcoi, que te ..."un campanar que en guerra van tombar, i que el van fer calcat com era abans, Per vergonya de tots..."
Post a Comment
<< Home