Oliva trencada

"Nutella nightmare" o manifest no comú.

Nocilla dream és, senzillament, un entre-mots neuronal, mareja molt sa perdiu, però no expressa cap sentiment, és buit i superficial. Evidentment no és cap obra mestre, hi ha milions de llibres actuals que són millors. És com un El hormiguero fet per becaris del CEF mescalt amb un tractat de física de 3 de B.U.P.
Un intent per a dir-nos que som uns antiquats de poble.
Res, no val la pena ni obrir-lo. No ho compreu, no ho el llegigueu, hi perdreu el temps.

És un missatge de Joan Laporta en declaracions fetes a El Mundo.

HTML vs Offset

Fa un temps que es comenta i cotillea la funció de la premsa escrita, el que ha aportat, el que està aportant ara i com hauria de canviar per no quedar-se obsoleta com un casette dels AC/DC enmig del Corte Inglés.
Crec que apart de la funció informativa de la clàssica revista de paper també té una funció contextual. Em refereix a les situacions on es solen llegir una revista, en el banyo fent el darrer procés de la digestió, en el metro, en el bus, a l’avió, a l’espera d’una consulta de qualsevol tipus de metge, a un parc, a un bar esperant una cita, etc... Crec que són aquestes situacions les que li donen glamour i honradesa a les publicacions de paper, molt més que els seus propis continguts.
Ara bé, si cercam i contrastam qui té millor continguts, si la premsa escrita o la premsa digital, me decantaria per la digital sense dubte, és més actual, hi ha més opinions, inclòs hi pots deixar sa teva opinió, és més neta, més barata i més comunicativa.

Aquestes paraules les escric perquè em sembla bastant fort el que he vist a una revista escrita aquest mes. La primera paradoxa és que la seva secció local estava més plena de grups estrangers que no pas de locals - hi ha més informació musical al Diari de Balears que no pas a una revista especialitzada, ja sé que el diari ho fan cada dia, però en refereixo contrastant només la edició d’un dia del diari amb l’edició mensual de la revista, pel que l’equació hauria de ser molt més favorable a la revista especialitzada que ha tingut quasi un mes per posar continguts que no pas un diari local que necessita omplir 8 pàgines de cultura cada dia- ; - també entenc que té més importància que venguin les grans figures de fora que no pas els 4, o 400, grups matats que hi ha aquí-. En definitiva, molt de suport your local scene, però tot això és una comèdia d’un dia.
La segona paradoxa és que a la secció de discos tengui la mateixa puntuació el disc de Pereza que el discos de Emilio José i Anímic. Em pareix més absurd que no pas criticable. Ja el gustos no es poden criticar però el que si es pot fer es no compartir. Per això m’agrada més la premsa digital, perquè pots escriure que no estàs a favor de la premsa escrita per uns.

La Història fins ara havia estat escrita pels vencedors, però ara amb Internet, serà modificada pels vençuts.

Apocalipsis ?01?

Fa dies que somnio en una ciutat que està en ruïnes, pensava que era degut a la situació econòmica mundial i sobretot individual. Però avui he llegit això al diari i penso que passaria si fos vera. –Em refereixo a lo del 2012, no a lo de la màquina, que és bastant sensacionalista- .

La máquina que predice el futuro
Un programa informático pronostica un ciclo negativo hasta el 2011

George Ure asegura que los sutiles cambios en el lenguaje que tienen lugar en los foros de Internet ofrecen pistas suficientes para predecir acontecimientos.
Se jacta de haber vaticinado los atentados terroristas del 11S unos meses antes de que ocurrieran y de haber adelantado que en octubre del 2008 empezaría la crisis económica.
El cuarto banco de inversiones de Estados Unidos, Lehman Brothers, se declaró en quiebra el 15 de septiembre del 2008. Le siguió la aseguradora AIG. En octubre la situación era crítica. Un pronóstico lo suficientemente atinado como para que Ure venda su programa, que funciona rastreando las páginas de la red de la misma forma que lo hace un buscador, como un futurólogo infalible.
De hecho, desde que empezó a trabajar en lo que llama la tecnología Web Bot con un usuario-lector de su página web en el 2001, el hombre, especialista en marketing y ventas, no ha dejado de acudir a programas de radio y televisión para explicar las visiones futuristico-pesimistas de su criatura informática.
Confiesa que sus predicciones tienen que leerse como el I-Ching, el libro chino de los cambios, y que reflejan las "modificaciones que se producen en el discurso para expresar los procesos mentales que tienen lugar a causa de un evento."
El programa recoge los datos de varios foros y los interpreta con un patrón predictivo determinado por varias palabras clave. A partir de ahí, apocalipsis. El Bot prevé una serie de ciclos negativos que se concretan con un "super crash" económico en marzo-abril del 2010, bombas en Irán, la gripe A volviéndose letal, la administración Obama sumida en el caos y otras desgracias que no culminan hasta el 2011.
Lo malo es que, según la misma máquina, un año después, el 21 de diciembre del 2012, se acaba todo. Y no es la única que lo piensa. La fecha maldita tiene más de un millón de entradas en Google y se asocia al fin de mundo o, por lo menos, a un cambio de ciclo, según el calendario maya y personajes como Lawrence E. Joseph, autor del libro Apocalipsis 2012.
Mientras, Hollywood le ha encontrado un aspecto positivo a los vaticinios tremendistas y ya se ha agenciado unos cuantos guiones con un sinfín de efectos para conseguir taquilla. De hecho, en noviembre llega a las salas de cine 2012. El apocalipsis, de la mano del director Roland Emmerich.

Màgia borras o mgaià Brossa

Taxinnnnn!!!:

Nova nova cançó

Doncs així ho diu n'Alba Muñoz a la revista madrilenya 20 minutos.

P.D: Noltros no sortim a ses fotos no perquè siguem lletjos, sinó perquè sa màgia no es pot mostrar amb imatges. Bé!, de totes maneres surten els més macos i avui en dia sa imatge ven moltes coses, la màgia només serveix per a quan estàs a s'atur i no tens res dins sa gelera.
No va, no va...