Oliva trencada

Saturday, June 10, 2006

Que no aturi de ploure


Un pages vestit de blau dins un nigul
viu tot sol al cel de la ciutat,
Davalla quan plou per als homes fer somiar
en camins plens de humanitat.

Però els homes s´aixequen al dematí
i no recorden cap camí,
A la ciutat hi estan els sentiments ben perduts
però el pages nos els tornarà.

Ja són aquí ja han arribat els sentiments,
hi torna ploure aquesta nit,
Puc veure fins i tot el pages dins el nigul
i aquesta vegada no pens despertar.

Cantau cantau

Tots els homes que estimin que aixequin la mà
que mirin de tocar el cel de l’amistat.
Tots els ulls que ens veuen que mirin cap amunt
i voran com els níguls canten ben plegats.

Qui no vulgui estimar que ho digui
ja li farem canviar de raó.

Tots ens feim pessigolles a la hora de xerrar
i no aturam de riure a la hora d’escoltar
Si cada pic que xerrassim, ho fessim cantant,
ja voríem com els níguls davallarien del cel.

Qui no vulgui estimar que ho digui
ja li farem canviar de raó
amb molt d’honor
li farem pessigolles per tot.

Tots els homes que riguin que aixequin la mà
i que no la davallin fins als níguls tocar.
Quan el cel i la terra s’haguin paupat
ja riurem i cantarem per a sempre mai.

El pont de la ciutat

Quan vaig aprendre a caminar
una persona em va contar
aniras cap amunt i cap avall
però no aturis el teu pas.
Quan vaig aprendre a colcar
La bicicleta no aturà
anava cap amunt i cap avall
encara que no pedalatjas.
Totes les coses que em van ensenyar ja no són aquí.
¿On és el pont que em feia pujar i davallar?

Ara que s´han carregat el pont
i que tot ha quedat ben pla
¿Les nostres vides que faran?
sense anar per amunt i per avall.
A més volen que ens oblidem
d´una cosa amb molta identitat
que una ciutat sense pont
és com un poble sense camp.
Totes les coses que em van ensenyar ja no són aquí.
¿On és el pont que em feia pujar i davallar?

Pont de la ciutat, no tothom t´ha estimat
Pont de la ciutat, qualcun dia tornaras...

El bosc de la lluna

Sempre t´he volgut estimar
molt abans d´estar a aqui
possiblement jo fos un mussol
i tu fossis la lluna
dins una nit d´estiu...

I ara que ens trobam en el present
i que tot ho volem compartir
malgrat que hi hagi coses que ens fan patir
els nostres ulls es trobaran
durant totes les nits...

I tu que dius anem al bosc de la lluna
I tu que dius anem al bosc de la lluna
I tu que dius anem al bosc de la lluna
I tu que dius anem al bosc de la lluna
I tu que dius anem...
I tu que dius anem...


Totes les paraules que pugui dir
mai no podran explicar
el que conten els teus petons
quan esteim al bosc de la lluna.

Sunday, June 04, 2006

Fotos Casal Llevant



Bueno lo nostro no és de revistes especialitzades ni mitjans erudits amb el tema musical, simplement lo nostro és la Música.
El senyor Cybersheep i un servidor varem fer un petit repas del cançoner popular Mallorquí al més pur estil Sònar mesclat amb Tip i Coll.
Gràcies a en Luis "Cabra Parda de la estepa Boliviana", a na Floren, a en Joan Petit, a en David i na Mònica, a en Arnautilus, ... vareu riure molt i ens vareu fer riure.

Friday, June 02, 2006

Cançons trencades

Ja teniu el gust de poder escoltar ses primeres cançons d´Oliva trencada.
Salut a tots.