Ell ens xiula

Desprès de un cap de setmana de concerts desfets per la pluja, el de Jaume Sisa a San Joan, o per l’acció jurídica, el Festival de Sa cançó de Sa Marjal a Son Servera, un es queda amb ganes de música. Quina llàstima que moltes places de poble, i de ciutat, no estiguin preparades per aquests casos amb un tendal, o amb un sistema de lones que al manco pugui protegir l’escenari, i a la gent que hi toca, de la pluja.
Tal vegada, l’any que ve, veurem que el problema ha estat solucionat d’una manera pràctica a qualcun poble.
El cas de la suspensió del Festival de Sa cançó de Sa Marjal és una mica més entremaliat. Es diu que és per causes jurídiques, o de permisos, Na Floren i jo hi varem anar i estava petat de Guardia Civil per totes les rotondes, al arribar a la platja, només hi havia un cotxe aturat que tenien pinta de secretas, que diguerem que el concert s’havia suspès per falta de públic. Sa veritat no sé que pensar, però si que és vera que lo dels festivals siguin des de els més avantguardistes fins al més provincians estan gafats a aquesta illa.

I per animar es cotarro, avui al reproductor més gros de la galàxia ha triat via random una cançó anomenada: "Ell ens xiula"
La fotografia és de senyora Eva Plasencia.

Un cavaller del camp
vestint una pell de fang
relliscant-la contra el vent
que bufa de valent…
Un so ben llunyà
que s’apropa entre espigues
polsegueres de blat es deixen
caure per la terra veïna...

Taques vermelles i verdes
són ferides colorides
damunt un cos blanquinós
tant dèbil com el vent...
Una figura bramant
amb debilitat sentida
escoltant el remor
de la llavor que cau...

Ningú xiula com ell
un siurell que respira
la vida que li donam
nos la torna amb dolçor...
bufa que bufa el siurell
els al·lots se l’estimen
una llepolia de fang
fa disfrutar a tots els infants.
Tot el jovent va cantant amb petits xiulets.
Tots els camps van sentint als cavallers de fang.
Pluges de blat a foravila, bassiots de vida.
Un paisatge ben ros pentinant-se a ritme de siurell...

Get your own Box.net widget and share anywhere!

Soc gros, i què?

Segons conta una glosa:

Soc gros, soc petit
i ja no soc el teu amic,
tot depèn del partit
en el qual faci PITCH.

Ara si que l’has feta
actuant com els de dreta,
privant al poble de la festa,
enviant el PITCH a la punyeta.

Però els músics seguiran
per les teves terres actuant,
ni mil decrets els aturaran
de fer renou de qualitat.

Oliva trencada.

Concerts de part forana (a Palma ja sabem com estan les coses)

Cap de setmana interessant ple de concerts, el divendres 24 a partir de les 23:30 podrem gaudir d’un concert-recital del senyor Jaume Sisa, un dels freakys més simpàtics e imaginatius de la galàxia provençal, serà a la plaça de la Constitució del Poble de Sant Joan i totalment gratuït.






I un dia després, el mateix dissabte 25 a partir de les 17:30 i fins a les 21:30, es celebrarà el Festival de Cançó de Sa Marjal, que tindrà lloc a la Costa dels Pins - Son Servera, on el director del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, ha edificat una piscina en terreny protegit. El lema d'aquest festival és per tant, i per òbvies raons, "La costa és de tots": una manera ben original i constructiva d'expressar públicament un desacord absolut amb la convivència de les autoritats cap a aquestes pràctiques il·legals. Tindrem el privilegi de compartir cartell amb artistes mítics de l'escena musical mallorquina com ara Al-Mayurqa i Biel Majoral, entre d'altres.

Enigma

Seguesc amb l’ús del reproductor més gros de la xarxa, i crec que de la nostre galàxia. Sa veritat que el seu tamany em recorda a un reproductor de cintes de cassette i és per això que li tinc tant d’afecte. Avui toca un poema musicat de Na Mª Antònia Salvà, que es diu Enigma. La cançó està gravada en el directe del Claustre de Ses Monges Tancades d’Inca a càrrec del mestre Xisco Albéniz i d'en Putter com a escolà. Finalment, si que vàrem fer que les portes del cel s’obriguessin i així poder observar que esteia ple de monges amb una mitjana d’edat de 70 anys i no d’àngels esvelts i joves com es sol comentar dins els sants cercles i llibres de texte.
He aquí els petits dimonis de la conspiració capturats en una instantània de N’Eva Plasencia.

“L’amor torna negra, l’amor torna blanca...”,
el cor m’ho cantava – bell temps de candor!-
finestra que s’obri, finestra que es tanca,
sentia un misteri secret i sonor.

“L’amor torna negra, l’amor torna blanca...”,
el cor m’ho cantava – bell temps de candor!-
Seria la merla que es posa en la branca?
Serà la coloma creuant la blavor?

“L’amor torna negra, l’amor torna blanca...”,
i el cor no sabia ni què era l’amor.
Get your own Box.net widget and share anywhere!

Myotragus strikes back again

L’altra nit vàrem estar, Na Floren i jo, al concert de Na Maria del Mar Bonet que es celebrar al Castell de Bellver. El concert va tenir moments molt xulos, sobretot dues cançons de caire mallorquí, especialment la dedicada al seu germà, i unes altres quatre de caire més mediterranis orientals amb una banda de músics de luxe (tocàvem que feien por, i no tan sols a nivell tècnic, sinó amb un gust exquisit). Les altres cançons pertanyien al seu darrer treball “Terra Secreta”, on rendeix un homenatge als amics músics com En Serrat, En Guillem d’Efak, N’Ovidi Montllor, En Toti Soler,... on curiosament, i canviant de tema, va fer una cançó dedicada a un fragment del Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull, que en Toti Soler havia fet una versió i de la qual, fa uns mesos enrera, també havia jo fet una versió musicada. La nostra sorpresa va ésser agradable i per això aprofito per estrenar el reproductor amb la versió d’Oliva trencada.

Demanarem a l’Amic de qui era. Respòs: - D’amor -. – De què est? -, - D’amor -. – Qui t’ha engendrat? -. – Amor -. – On nasquit? -. – En amor -. – Qui t’ha nodrit? -. – Amor -. - ¿De què vius? -. - D’amor -. Com has nom? -. – Amor -. D’on véns? -. - D’amor -. – On vas? -. – A Amor -. –On estàs? -. –En amor -. – Has altra cosa mas amor? -. Respòs: - Hoc, colpes e torts contra mon Amat -. Ha en ton Amat perdó -. Dix l’Amic que en son Amat era misericòrdia e justícia, e per açò era son hostal enfre amor e esperança.

Get your own Box.net widget and share anywhere!

Tirania de l'amor

Tirania de l'amor
si et vull deixar, dius: no em deixis.

Si Tu em deixaves, sóc jo
qui sóc gelós de que ho fessis.

Englatina del camí
fas goig perquè jo et lluexi:

tota la il·lusió que tinc
la vols teva
quan et prengui.

Joan Salvat-Papasseit.

Cibersheep, ¿Somien les ovelles eléctriques amb androids?

Si, ens diria en Joan.

I con que els millors somnis són els que se poden recordar, és important fer un recordatori al senyor Cibersheep, que enguany fa deu anys desde la seva primera grabació. Tot un històric de l'underground mallorquí, i que ara ens presenta un nou treball discogràfic, del cual podreu gaudir part del menu a la seva nova web.

I con que no m'agrada afalagar molt a ses persones, com deia en Nietzsche: "Los halagos nos debilitan" (malgrat la cita, no el consider uns dels meus filòsofs preferits, ho dic perquè tampoc vull afalagar-lo a ell) trob que el millor que podieu fer és visitar la seva nova web i gaudir del seu interior.

beeeeeeeeee0011010101.