Enigma

Seguesc amb l’ús del reproductor més gros de la xarxa, i crec que de la nostre galàxia. Sa veritat que el seu tamany em recorda a un reproductor de cintes de cassette i és per això que li tinc tant d’afecte. Avui toca un poema musicat de Na Mª Antònia Salvà, que es diu Enigma. La cançó està gravada en el directe del Claustre de Ses Monges Tancades d’Inca a càrrec del mestre Xisco Albéniz i d'en Putter com a escolà. Finalment, si que vàrem fer que les portes del cel s’obriguessin i així poder observar que esteia ple de monges amb una mitjana d’edat de 70 anys i no d’àngels esvelts i joves com es sol comentar dins els sants cercles i llibres de texte.
He aquí els petits dimonis de la conspiració capturats en una instantània de N’Eva Plasencia.

“L’amor torna negra, l’amor torna blanca...”,
el cor m’ho cantava – bell temps de candor!-
finestra que s’obri, finestra que es tanca,
sentia un misteri secret i sonor.

“L’amor torna negra, l’amor torna blanca...”,
el cor m’ho cantava – bell temps de candor!-
Seria la merla que es posa en la branca?
Serà la coloma creuant la blavor?

“L’amor torna negra, l’amor torna blanca...”,
i el cor no sabia ni què era l’amor.
Get your own Box.net widget and share anywhere!