Nostàlgia

Avui me he aixecat i el dia ennigulat m’ha fet nostàlgic (encara més del que un pugui ser). Tot això també es deu a que ara fa dos anys de sa nostra estrena com a grup, va ser al Teatre de Muro al 2007, un lloc especial per a mi, ja que va ser el primer lloc on vaig tocar en directe. I mira per on, que també va ser el primer concert que havia muntat Fona, que varen dur els Sebadoh en ple apogeu de l’escena indie al nord de l’illa, baix l’estàndard del Pub Malafama i el bar pobler del Pobils, que començava a ser un referent de l’escena poblera rockera.
Bé, el fet era això, que avui fa dos anys del primer concert d’Oliva trencada band. Pareix que dos anys no són res, però han passat moltes coses des d’ençà, (ja comentava que me aixecat nostàlgic).

Un parell de discos i un parell de concerts han aportat ja un parell de històries, d’anècdotes i experiències per ses nostres vides. Avui desig joia per en Joan, na Floren, en Víctor, en Michael, en Jordi i en Fer.