Folk de Luxe

Dues cosetes abans de tot. La primera és què curiós aparèixer en el número on la portada és l’Alela Diane, la nova esperança blanca del Folk nord-americà. A més també hi podem trobar articles dels Anímic i del Petit de cal Eril. Supós que per aquesta raó els del Rock de Luxe podrien haver canviat el nom de la revista d'aquest mes pel de Folk de Luxe , però bono, sa segona cosa té més importància i transcendència que no pas un ximple joc de paraules. I és que el senyor Nando Cruz sap de que escriu i sap de que va. A la fi llegeixo un poc d’autocrítica al món dels festivals i als grups guiris. Es comença a notar un poc d’autoestima (al manco entre uns pocs) cap als grups i el públic nostre a nivell estatal. Ara només falta que tots nos lo creguem una miconeta més i apostem pels grups estatals, i quan dic tots en refereixo a públic, promotors, grups, crítics, etc...
La cosa està canviant, deixem que l’evolució faci el seu camí.


Doncs ara sí, aquí hi ha la crítica del disc Lluneta del Pagès apareguda a la revista Rock de Luxe del mes de Juliol.

P.D: Ahir vaig escoltar per primer cop una cançó sencera del Devendra. És vera, se pareix a noltros.