Oliva trencada

Monday, July 06, 2009

Folk de Luxe

Dues cosetes abans de tot. La primera és què curiós aparèixer en el número on la portada és l’Alela Diane, la nova esperança blanca del Folk nord-americà. A més també hi podem trobar articles dels Anímic i del Petit de cal Eril. Supós que per aquesta raó els del Rock de Luxe podrien haver canviat el nom de la revista d'aquest mes pel de Folk de Luxe , però bono, sa segona cosa té més importància i transcendència que no pas un ximple joc de paraules. I és que el senyor Nando Cruz sap de que escriu i sap de que va. A la fi llegeixo un poc d’autocrítica al món dels festivals i als grups guiris. Es comença a notar un poc d’autoestima (al manco entre uns pocs) cap als grups i el públic nostre a nivell estatal. Ara només falta que tots nos lo creguem una miconeta més i apostem pels grups estatals, i quan dic tots en refereixo a públic, promotors, grups, crítics, etc...
La cosa està canviant, deixem que l’evolució faci el seu camí.



Doncs ara sí, aquí hi ha la crítica del disc Lluneta del Pagès apareguda a la revista Rock de Luxe del mes de Juliol.


P.D: Ahir vaig escoltar per primer cop una cançó sencera del Devendra. És vera, se pareix a noltros.

3 Comments:

At 8:53 AM, Anonymous magda said...

La (re)volució està fent el seu camí: difusió, edició, públic motivat. És cert que és un moment únic! Com diu el Cruz, cal aprofitar-ho... i si no es programa al Primavera, hi ha oportunitats més modestes per disfrutar d'aques Folk de Luxe.

 
At 2:37 PM, Anonymous Pep trencat said...

Tu si que ets una revoluciònaria amb el teu bloc -un dels més suggestius d'aquesta galàxia digital-.
La modèstia no és un actitut, és un camí ple d'alegria i de senzillesa, o almanco això crec.
Salut...

 
At 3:30 AM, Anonymous Anonymous said...

Ja, verjetno zato je

 

Post a Comment

<< Home