Solidaritat perifèrica

No sabíem si triar entre en Miguel Ríos o en Luis Alberto (inicials de L.A.), la decisió va ser difícil, però vàrem decidir cridar abans al mestre que no pas al deixeble.
El senyor Ríos va dir que “na-nai”, que sinó hi havia pasta no hi venia. En canvi el seu deixeble ens va dir que si, que hi venia, emperò el seu representant va dir que “na-nai”, que això era un festival indie i que L.A. no era indie.
Finalment com a que cap d’ells varen voler estar en aquesta gran gala perifèrica el cartell queda configurat pels grups més mal pagats de la història de la música. Però, a noltros no nos importa gens això de no forrar-nos amb sa música. Total!!, per acabar com en Michael Jackson, que és el senyor que ha venut més discos dins la història i alahora és (o era) el músic que deu més dotbers als bancs.
El més important són els nens, els joves, els adults i els majors de la parròquia que aprendran a llegir i escriure si voltros veniu.