De micah en micah s’omple la pica, Hinson.

Darrerament (al manco des de fa 15 anys, ho dic perquè em sento més vell del que soc i encara més del que aparent) m’ha pegat per fer frases d’aquest tipus. Són absurdes per si mateixes perquè vénen del meu teclat, però que en un entorn de tendències, a un peu d’una bona foto i amb un nom conegut, collirien força i serietat. Si fes feina a Rock de Luxe seria la bomba, tothom em faria cas i podria firmar amb el meu nom de veres, sense tenir que posar cap pseudònim que t’ajuda a dur una doble vida: la del “currela a l’atur" i la d’artista (que en el fons és la mateixa).

De totes maneres la frase és un homenatge a l’escriptor mallorquí Jaume Fuster. Que va ser homo de la nostra estimada Maria Antònia Oliver. És l’autor de De mica a mica s’omple la pica, que va servir a Fuster per criticar la influència i el privilegi dels poderosos, que semblen adquirir la categoria d'intocables tot i la corrupció que els envolta.
En aquest cas, el senyor Micah P. Hinson és l’Enric Vidal de la novel·la. Un senyor que ens ve a salvar de les forces obscures dels intocables amb la seva cançó d’autor.
A l’Auditori de Porreres el dia 15 de Novembre a les 21:30. Val 15 euros.
Don’t you forget about me.