Estats Units

L’altre dia vaig quedar amb en Joanet per fer unes cerveses i xerrar d’un poc de música.
I de fet, ens vàrem engatar més de música que no de cerveses.
Dins la trobada també hi va haver un intercanvi de cd’s. Ell em va passar un parell de cd’s dins els quals hi havia un del Danny and the champions of the world, la premescla del nou disc del grup valencià Senior i un mesclat d’un futimer de grups d’estil Americana. I jo li vaig passar el cd del Isaac Ulam, una de les joies d’enguany, al qual en Joanet ha fet una crítica molt maca i entranyable.
Entre tot el material que em va passar, i que li agraeix amb tot el meu cor, ja que de vegades els músics tenim llacunes temporals de no escoltar molts de discs i sobretot no tenir molt escoltades les novetats del mercat, destacaria, i amb molta diferència damunt la resta, el disc de Senior. Em resulta curiós que el grup que millor sona fent Americana sigui precisament un grup de Valencia. Quines coses té la vida.
Com diuen per Catalunya la història l’escriuen els vencedors, mentre els perdedors seguim fent cançons. En aquest cas els americans fan història, però les bones cançons d’avui en dia ja no es fan tan enfora, és fan més a prop, tan a prop que la gent no les veu, ni les sent, ni les palpa, la gent espera només a que surtin als llibres d’història i comprar-se’ls per fascicles. Però ja sabem que les editorials que els publiquen no són d’aquí, són d’un país molt llunyà (In a galaxy far, far away).
No passa res, noltros seguirem fent cançons per si qualcú desperta del gran somni americà.
Bona nit.