SIDORE i l'illa esmeralda.

El pròxim dimarts començarà a [M] un nou programa dedicat a la Música feta a Mallorca, el programa es diu SIDORE i aquí teniu la programació.


Per un altra banda, na Floren i jo estarem un mes i mig a fora, concretament a Irlanda, país del Folk i dels boscos, hi haurà concerts a un parell de pubs irlandesos. Aprendrem del seu folk i noltros mostrarem el poquet que podem mostrar, emperò amb molt de carinyo i dignitat.

Per tant no vos estranyeu si no faig cap entrada fins d’aquí un mes i mig.

Salut i bon estiu.

Pudimos!!

N’Isaac Ulam, i els seus, varen fer gaudir amb el seu folk als pocs assistents de ses tres cites mallorquines (Polaroid club, Sa Cova dets Ases i Sa Fonda). Desprès ens queixem tots que els polítics tenen sa culpa, que el món de sa música està com està, que no hi ha garitos per anar a tocar, bla, bla, bla,,, crec que el públic tampoc mou molt es culet ni per ajudar al músics d’aquí ni per ajudar a aquella gent que té molt de coratge a la hora de muntar un garito de concerts, o muntar un festival.
És increïble que la gent pagui 140 euros per anar a veure Tom Waits i desprès no tingui el coratge per anar a veure un concert bo i gratuït, és bastant metafísic.
Però bono, enfront totes aquestes diversitats: pudimos!! els concerts de n’Isaac Ulam varen sonar molt be, especialment el de Porto Colom, i donar moltes gràcies als que varen venir ja que sense ells no hi hauria públic, i per tant no hi hauria concert.

N'Isaac i les seus durant les proves de só.

Intel i actual

El processador Intel és el més empleat dins aquesta actualitat a la qual esteim sotmesos. Tant els PCs com els Macintosh porten els intels més actuals dins ses seves entranyes. No hi ha molt per triar.
Aprofitant el joc de paraules, i canviant de tema, resulta que hi ha un parell d’intels de la Castella actual que estan molt preocupats, massa i tot, per l’estat de salut de la llengua castellana a l’estat espanyol.
El diari El Mundo va publicar fa uns dies un article a dues pàgines de l’escomesa de qualcuns d’aquests intel·lectuals castellans a garantir (exigir) que el castellà es parli per tota la nació, sobretot a les escoles, que és el punt calent.
Entre els intel·lectuals hi ha persones com Fernando Sabater i Vargas Llosa, els quals exposen un discurs de la talla: “Lo essencial per una democràcia és que tothom parli la mateixa llengua”. Toma ja!!.
Espero, i desitjo, que és refereixin a la llengua del coneixement, això encara lis faria més savis, encara que una miqueta pragmàtics. Emperò em temo que no van per aquí els tirs, les seves intencions es refereixen a la llengua castellana, i això els fa més nacionalistes que qualsevol partit nacionalista que no arriba al milió de votants.
O sigui que perquè això fos una democràcia de veres tothom hauria de fer el mateix (a tots els nivells), així tots seriem iguals, i ,per tant, sempre estaríem dins una unitat indissoluble. Toma ja!!.
I jo que em pensava que la democràcia era la tolerància de la diversitat, però no!, és la tirania de la majoria.
Sa veritat és que el que més me indigna no és el que diuen (un discurs bastant passat de moda, ja que el català, el basc i el gallec tenen cova per més segles) el que més em sorprèn e indigna són les persones que ho diuen, persones amb estudis i amb molt de coneixement, que han caigut baix, molt baix, ja que si no volen que desaparegui part de la cultura mil·lenària d’aquest estat pluricultural i plurilingüístic que comencin a defensar als més petits, “que no sólo de castellano vive el hombre”.
Des d’aquí estenc la meva mà a aquests “sabelotodos” perquè aprenguin ses 4 llengües oficials d’Espanya: Català, Basc, Gallec i Castellà, així seran intel·lectuals de veres.
Ja ho deia el meu padrí: “El primer que va pensar, la va cagar”.

Els cavallers del Folk perifèric

El dissabte 21 de Juny els cavallers del folk perifèric cantaran ses seves tonades al tercer molí del carrer Industria (Imatge quixotesca, veáse Cervantes en Wikipedia).
Isaac Ulam (Quixot) ens durà per terres de vendimia i boscos nocturns, presentant el seu “En els prats més llunyans” per primer cop a les Mallorques. Si podeu pegar una escolta al seu myspace no ho dubteu, unes cançons exquisides, conserven un gust personal propi dels genis exiliats de la dictadura dels apadrinaments, vincles de sang i crítica amiguista.
D’aperitiu: Oliva trencada i Prehome Indefinit. (En Puter i jo ens esteim rifant a men qui fa de Sancho panxa i qui fa d'ase).

Esteim a la segona B !!!

El At. Baleares va aconseguir guanyar al Guernika als darrers minuts de sa pròrroga, faltaven tan sols tres minuts de partit i marcà el gol que obria ses portes de sa segona divisió B, el camp fou envaït per s’afició, que feia 18 anys esperant aquest moment.


El segon gol arribà dos minuts desprès i marcà el final del partit. Els balearicos tornarem a envair el camp, aquesta vegada per celebrar sa festa de l’ascens.

Aquesta vegada la perifèria ha aconseguit un petit triomf, que sempre ve be.

Enhorabona al At. Baleares i també als balearicos.

Stairway to heaven

John Paul Jones, membre dels Led Zeppelin s’ha fet amb una Bossa d’en Brossa. !Quin subidón!
Desig que entengui ses lletres, els poemes de Brossa son petites dosis de verí existencial on l’únic antídot és la reflexió de l’inconscient...

Get your own Box.net widget and share anywhere!


Tornada
Estic a l’encreuament
dels camins, fora poblat.

Les tisores són un instrument
que es componen de dues làmines
tallant-se en mànec, encreuades
i articulades en un eix.

Apis
Un ídol

primitiu em dona
el que una catedral
no em pot donar.

Elegia
Aquesta caritat té un sentit,
polític ben precís, només
la reserven als feixistes
i als reaccionaris, mai a favor
d’un enemic, per exemple,
un republicà espanyol.

J.

Mestre Jordi, lord of the Randa, ens ha deixat un document entranyable de la gravació del disc d'Oliva, una gravació austera i discreta, en un món on conta més el factor mediàtic i atrezzos freakis, que qüestions purament musicals.
http://www.missio27.blogspot.com/

Komando Jonquet

Tendriem que fer com a Corsèga: Dinamitar les construccions que fan mal be el paissatge i el patrimoni arquitectònic i urbà d'una regió.
Pot sonar un poc radical, però realment els que estan molt radicals son ses promotores de construcció, que no perdonan a ningú.
Es molt injust el que volen fer, Komando Jonquet ho aturarà...

Fira del llibre

La Fira del Llibre torna enguany a aterrar al Passeig del Born.
Malgrat que els comerços del Born no estaven molt d’acord amb la iniciativa, si que és vera que el Born és molt millor marc que el fred, fredíssim, Parc de ses Estacions.
Curiosament, vos deixo aquí dues versions del poema Deixaré la ciutat de Joan Salvat-Papasseit, la primera versió és la del mestre Serrat que s'inclou al seu disc "Res no és mesquí", la segona versió és la cançoneta que varen tocar na Floren i jo a la Fira del Llibre l’any passat al fredíssim Parc de ses Estacions.

Get your own Box.net widget and share anywhere!

Deixaré la ciutat que em distreu de l’amor
la meva barca
el Port
i el voltàmetre encès que porto a la butxaca-

l’autòmnibus brunzent
i el més bonic ocell
que és l’avió
i temptaré a la noia que ara arriba i ja em priva

li diré com la copa melangiosa és del vi
-i el meu braç del seu coll-
i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo

i em faré el rostre pàlid com si fos un minyó
i diré maliciós:
-com un pinyó és la boca que em captiva.