"Fameliars", disc del mes

Encara no havia fet cap proposta musical, a partir de ara donaré a conèixer els gusts musicals d´Oliva Trencada amb una programació dilatada mensual.

El mes d´Abril se l´ha guanyat els Fameliars, una formació d' Eivissa on en Mariano Torres, en Kiko Neosol, en Ferran Pascual, en Toni Torres, n´Andreas Fernández, na Margalida i n' Omar Gisbert han brodat un disc màgic, personal, directe i sobretot amb molta música. Un creument entre música tradicional baleàrica, Mogwai i Jim o' Rourke. A primer cop pareix una mescla extranya, però la seva escolta és molt fàcil de digerir i d'assaborir malgrat les estructures, melòdies i armonies no siguin per a res trivials. Cançons provocades per un clima mediterrani i duïtes amb molt d´estil i elegància, que et recorden que la música és algo més que dos acords. "Teleserie" podia haver estat gravada pel mateix Jim o' Rourke a unes vacacions a la major de les Pitïusses, emperò no l' hi hagués tret aquest aire mediterrani que té tan màgic.

Fameliars és vanguardista i tradicional alahora. És el folk del segle 21, és música d´aqui, i això és el que hem de defensar els músics d´aquí. Ells sense paraules són illencs, només tres cançons de les 17 que conformen el disc estan cantades, i a més, en castellà. Podrien ser la banda sonora d'un western Baleàric on els pagesos cabalgassin amb cavalls de siurells i el sò que fessin al cabalgar contra el vent desintegrar-hi grans autopistes.

Visca la música.

Ses gravacions continuen sa marxa.

Desprès d´un inici no força afortunat, es cuatre pistes torna a funcionar com als seus millors temps, ses cintes de casette ja no queden enganxades i sa velocitat de reproducció sempre és constant.
Es curiós com un mitjà tan obsolet té vida pròpia, ara el Tascam está atravessant una de ses seves millors èpoques, està ben netet i ben engrassat per tot, a més té una toma de corrent per ell totsol. Revossa hermosura i grava cançons que una vegada tornades a reproduir han guanyat 20 anys. Seria el que a sa fotografia sa Polaroid o el que a es cinema es Super 8. Si són formats que empreaven els nostres pares i que ara pareixen unes joguines.
Però sempre he pensat que si pots fer una bona foto Polaroid o una bona toma amb es Super 8 o gravar una cançó amb es 4 pistes i que soni bé, te més mèrit que tenir es darrer ordenador d'es mercat o ser es millor tècnic d'es mon.
Ses cançons estan sortint per si mateixes, i malgrat que s´han tengut que repetir un parell de pics (Per problemes d´enganxades de cinta o problemes amb sa velocitat de rotació d' es capsal d'es Tascam que produïa desafinacions entre pistes de distints instruments o problemes de renous de massa per malfuncionament de sa font d´alimentació) més que perdre frescura, n´han guanyat, degut a que ses darreres tomes, i desprès d´estar assatjades durant hores, eren a sa primera, intentant aconseguir es màxim de netetja de tomes a sa cinta analògica. Un procés més propi d' un xinés d'es segle XV que no d' un mallorquí d'es segle XXI.
Quan estigui llest tot això vos ho faré sabrer.

Ovella trencada

Després de que s'At. Balears pujas a tercera, es va firmar es contracte entre es senyor Cybersheep i Oliva trencada, en un primer encontre es varen reafirmar cançons que ens recorden als Portishead de Llubí o a Barrio Sesamo de Canal 4 (no crec que Ib3 es meresqui tal honor).
Si amics, ses cançons clàssiques de Oliva trencada no han cambiat, el que ha cambiat és el set de cançoner popular mallorquí, que ara seria com es que fan els Gothan project amb es tango, però Ovella trencada ho fa amb sos copeos i cançons populars mallorquines.
No, si al final farem ballar als mallorquins...

Fitxatjes

En breu, Oliva trencada anunciarà el fitxatjes de la temporada.
En maig hi haurà dos concerts molts especials.
Salut guapos i guapes.