Oliva trencada

Thursday, April 27, 2006

"Fameliars", disc del mes



Encara no havia fet cap proposta musical, a partir de ara donaré a conèixer els gusts musicals d´Oliva Trencada amb una programació dilatada mensual.

El mes d´Abril se l´ha guanyat els Fameliars, una formació d' Eivissa on en Mariano Torres, en Kiko Neosol, en Ferran Pascual, en Toni Torres, n´Andreas Fernández, na Margalida i n' Omar Gisbert han brodat un disc màgic, personal, directe i sobretot amb molta música. Un creument entre música tradicional baleàrica, Mogwai i Jim o' Rourke. A primer cop pareix una mescla extranya, però la seva escolta és molt fàcil de digerir i d'assaborir malgrat les estructures, melòdies i armonies no siguin per a res trivials. Cançons provocades per un clima mediterrani i duïtes amb molt d´estil i elegància, que et recorden que la música és algo més que dos acords. "Teleserie" podia haver estat gravada pel mateix Jim o' Rourke a unes vacacions a la major de les Pitïusses, emperò no l' hi hagués tret aquest aire mediterrani que té tan màgic.

Fameliars és vanguardista i tradicional alahora. És el folk del segle 21, és música d´aqui, i això és el que hem de defensar els músics d´aquí. Ells sense paraules són illencs, només tres cançons de les 17 que conformen el disc estan cantades, i a més, en castellà. Podrien ser la banda sonora d'un western Baleàric on els pagesos cabalgassin amb cavalls de siurells i el sò que fessin al cabalgar contra el vent desintegrar-hi grans autopistes.

Visca la música.

9 Comments:

At 1:37 PM, Anonymous Anonymous said...

bones,

on se pot trobar el disc de'n mariano?

 
At 10:40 AM, Blogger Oliva trencada said...

Crec que a la posada de Bellver en tenen. Al menys en Ramon em va oferir un.

 
At 4:59 PM, Anonymous Anonymous said...

Em pots definir la música "baleàrica", com dius? Crec que és atrevir-se a emprar un concepte buit! Un concepte que no se sent, per manca d'unitat en aquest sentit

 
At 5:01 PM, Anonymous Anonymous said...

No hem de ser folklòrics (entenent el terme amb el sentit despectiu i extès actualment)

 
At 5:15 PM, Blogger Oliva trencada said...

En resposta al tercer comentari:
La Música Baleàrica és només una etiqueta purament musical, en realitat no vol tenir cap connotació política. Es un terme com pugui ser, per ejemple, el rock britànic que fa menció al rock que es fa a la Gran Bretanya, evidentament després tenen la moguda de Manchester, la de Londres, la de Liverpool, etc... però l'exporten a l 'exterior com a Rock Britànic i no els hi va gens malement. Els anglesos afirmen que hi ha diferències entre la moguda de tal o cual ciutat, i vist des de fora aquesta afirmació es bastant correcte.
A noltros ens pasa el mateix, afirmam que hi ha diferències entre illes, però segur que els anglesos quan escoltan cançons d' autors mallorquins que canten en "Mallorquí", de menorquins que canten en "Menorquí" i d'eivissencs que canten en "Eivissenc" ho escolten tot vaig un mateix prisme, que podria ser perfectement la música baleàrica.
Noltros som germans de uns mateixos pares i la música ses nostres paraules, per tant xerrem i escoltem que tot queda en familia.

 
At 5:28 PM, Blogger Oliva trencada said...

En resposta al cuart comentari:
Entenc folk com la música social i cultural d'un mateix poble.
Possaré com exemple el flamenc d'Andalussia, és igual de folklòric el mestre Camarón(en pau sigui) tocant al Liceu de Barcelona davant la burguesia catalana que veure a grup de joves amb guitarres tocant uns Fandangos a un carrer d´una barriada de Jerez. El que pasa és que el primer és un fet artístic de puta mare i el segon fet un símbol despectiu.
Blues, Jazz, Bossanova, Country,... inclos el Rock son músiques folklòriques, el que estiguin globalitzades brutalment és el que fa despectiu a altres músiques que no han tengut sa mateixa sort degut a que hi ha gent que "Tira piedras sobre su tejado".

 
At 10:02 PM, Anonymous Anonymous said...

D'acord! Però no hem de xerrar de folk baleàric quan no existeix com a tal! Com a folk d'aquí jo entenc la música d'arrel, l'autòctona. Crec que Oliva Trencada, encara que pugui agafar influències d'aquí, té un so indefugible que el lliga amb el folk americà: amb Nick Drake, per exemple. I per tant, crec que l'etiqueta en aquest cas no li escau gaire bé. Per folk d'aquí (que no baleàric, i no em remet a connotacions polítiques, sinó que no l'entenem a partir d'aquesta etiqueta, perquè no hi ha consciència) entenc altres coses. És per això que m'ha causat impacte aquesta definició que feies de la teva música. El folk baleàric pot ser una etiqueta, però poc sòlida! I creus que els anglesos en escolten?

 
At 5:55 PM, Blogger Oliva trencada said...

Aquest petit debat ho podrem tenir després de que haguis escoltat la dotzena de cançons que conformaran el que he anomenat "La música de la calma".
Falta ja molt poc per tenir les cançons totes llestes.
Quan arribi el moment ho aclarirem tot, per cert em tens intrigat amb qui ets, senyor anònim.
Salut.

 
At 1:46 PM, Anonymous Anonymous said...

avans de fixar-se en lo que posa olivia trencada hauriau de fixar-se en el que vol dir i nomes esta exposannt el seu punt de vista del grup(que per cert l'escoltat i m'agrada molt) si vos avorriu compreu-vos un mono i li canteu

 

Post a Comment

<< Home