"Fameliars", disc del mes

Encara no havia fet cap proposta musical, a partir de ara donaré a conèixer els gusts musicals d´Oliva Trencada amb una programació dilatada mensual.

El mes d´Abril se l´ha guanyat els Fameliars, una formació d' Eivissa on en Mariano Torres, en Kiko Neosol, en Ferran Pascual, en Toni Torres, n´Andreas Fernández, na Margalida i n' Omar Gisbert han brodat un disc màgic, personal, directe i sobretot amb molta música. Un creument entre música tradicional baleàrica, Mogwai i Jim o' Rourke. A primer cop pareix una mescla extranya, però la seva escolta és molt fàcil de digerir i d'assaborir malgrat les estructures, melòdies i armonies no siguin per a res trivials. Cançons provocades per un clima mediterrani i duïtes amb molt d´estil i elegància, que et recorden que la música és algo més que dos acords. "Teleserie" podia haver estat gravada pel mateix Jim o' Rourke a unes vacacions a la major de les Pitïusses, emperò no l' hi hagués tret aquest aire mediterrani que té tan màgic.

Fameliars és vanguardista i tradicional alahora. És el folk del segle 21, és música d´aqui, i això és el que hem de defensar els músics d´aquí. Ells sense paraules són illencs, només tres cançons de les 17 que conformen el disc estan cantades, i a més, en castellà. Podrien ser la banda sonora d'un western Baleàric on els pagesos cabalgassin amb cavalls de siurells i el sò que fessin al cabalgar contra el vent desintegrar-hi grans autopistes.

Visca la música.