Ses gravacions continuen sa marxa.

Desprès d´un inici no força afortunat, es cuatre pistes torna a funcionar com als seus millors temps, ses cintes de casette ja no queden enganxades i sa velocitat de reproducció sempre és constant.
Es curiós com un mitjà tan obsolet té vida pròpia, ara el Tascam está atravessant una de ses seves millors èpoques, està ben netet i ben engrassat per tot, a més té una toma de corrent per ell totsol. Revossa hermosura i grava cançons que una vegada tornades a reproduir han guanyat 20 anys. Seria el que a sa fotografia sa Polaroid o el que a es cinema es Super 8. Si són formats que empreaven els nostres pares i que ara pareixen unes joguines.
Però sempre he pensat que si pots fer una bona foto Polaroid o una bona toma amb es Super 8 o gravar una cançó amb es 4 pistes i que soni bé, te més mèrit que tenir es darrer ordenador d'es mercat o ser es millor tècnic d'es mon.
Ses cançons estan sortint per si mateixes, i malgrat que s´han tengut que repetir un parell de pics (Per problemes d´enganxades de cinta o problemes amb sa velocitat de rotació d' es capsal d'es Tascam que produïa desafinacions entre pistes de distints instruments o problemes de renous de massa per malfuncionament de sa font d´alimentació) més que perdre frescura, n´han guanyat, degut a que ses darreres tomes, i desprès d´estar assatjades durant hores, eren a sa primera, intentant aconseguir es màxim de netetja de tomes a sa cinta analògica. Un procés més propi d' un xinés d'es segle XV que no d' un mallorquí d'es segle XXI.
Quan estigui llest tot això vos ho faré sabrer.