Presentació a la Llibrería Àgora

Vos deix un poema de na Salvà que diu així:

L’ENCÍS QUE FUIG

Boira que el cim vas fregant volandera,
flaire que passes amb l’ala del vent,
aigua de neu que entre molsa i falguera
dius ta cançó per rocosa pendent.

Rous matinals i poncelles descloses,
com jo fruesc vostre encís fugitiu !
Dins el misteri que esfulla les roses
veig la Bellesa que passa i somriu.

Amb quin plaer d’exquisida recança
jo l’he sentida quan passa pel món,
que en sa escomesa ja du l’enyorança,
de tan seguit com s’allunya i se fon!

Tota ma vida tremola agraïda
quan un moment l’ha sentida vibrar.
Mes ella passa, i què en resta a la vida
si no el neguit de sentir-la passar?

O aquell desfici que mai s’agombola!
O aquella amor consirosa i plaent
de tot quan fuig, o que passa, o que vola,
boira del cim o fontana d’argent!