Lluneta republicana

Cançons Republicanes: ¿Mola o no mola?.
Mola perquè és un disc que, artísticament, està baix el nom de Biel Majoral i que conceptualment està baix el nom dels qui varen perdre Sa Guerra Civil, víctimes d’una ignorància militaritzada.
Biel Majoral feia anys i panys que no treia un disc, tampoc no és el seu deure, ja que ell és mestre i no cantant. En més de 25 anys ha tret tres discs, podria ser es nostre Brian Wilson. En definitiva, sempre és una bona noticia que poguem sentir sa veu del mestre Majoral encara que sigui per cd.
L’homenatge al mestre Pere Capellà, incansable lluitador de la llibertat del nostre poble, és també exquisit i, sobretot, molt digne. Els seus poemes fan escarrufar a més d’una pell. El seu teatre va rompre motlos dins el, aleshores, Teatre Mallorquí de l’època, que esteia estancat i estantís. És molt d’agrair la seva visió moderna i crítica.
Cançons Republicanes mola perquè és políticament correcte.

No mola, perquè és la antítesis de Lluneta del Pagès, i ¿Per què dic això?... Dic això perquè hi hagut molta de gent que s’ens ha tirat a sobre per lo de musicar poemes de Maria Antònia Salvà. A men, la senyora Salvà esteia en el Planeta Pérez (Frase del mestre José Domingo), o sigui, no s’enterava de la missa ni la meitat, esteia en el seu món poètic i artístic, la política no era el seu plat fort, Si!! no era una dona molt compromesa políticament parlant. Fins a tal punt que el seu recolzament al franquisme va ser molt més inferior que la llegenda que s’ha anat creant desprès. En canvi, va recolzar molt més al diccionari Català-Valencià-Balear i al Cançoner Popular del pare Rafel Ginard que no al franquisme. No hi ha cap poema escrit seu que recolzi a la dictadura, emperò tots ells estan escrits amb sa llengua prohibida durant sa dictadura i contenen més musicalitat que sa corneta d’en Franco.
A més, avui en dia conec un parell de periodistes que escriuen en mitjans de comunicació políticament de dretes, hereus del franquisme, i ningú se lis tira a sobre perquè ho facin.
Entenc que el senyor Artigues i el senyor Majoral estiguin mosques amb noltros, per lo de na Salvà. Emperò noltros som els seus fills, i ells haurien d’entendre que sa nostra recuperació de memòria històrica la feim d’una manera artística, i no política. Si!!, tal vegada siguem uns traïdors, emperò als nostres concerts també es poden sentir cançons d’en Joan Brossa o d’en Biel Majoral, o sigui que som uns traïdors dels enemics dels nostres pares.
Lluneta del Pagès mola perquè és políticament incorrecte.

Salut i República.