Oliva trencada

Saturday, December 20, 2008

"Solo no puedes, con amigos si". Balanç amistós del 2008.

L’any està a punt de morir, amb ell s’aniran moltes coses bones i altres de més irregulars. També l’amor, aquella necessitat d’estimar, ha mort a un moment injust.
Però l’esperança i els amics són el darrer que s’han de perdre. Per això, des d’aquí, faig un petit homenatge a tots aquells que estim -- que no vol dir, que ells m’estimin-- perquè ja deia que l’amor era la necessitat d’estimar i no de sentir-se estimat.
Volia fer la clàssica llista de discs de l’any, però per això ja hi ha gent que ho fa amb més cura i amb més referències. Jo en tenc molt poquetes, molt properes i molt maques. Els grups d’enguany són Isaac Ulam, Senior i el cor brutal, Marcel Cranc, Fameliars. Tots ells han fet uns discs de collons de mico, i tots ells són el millor grup de l’any, el millor disc de l’any i les millors persones de l’any.




Per descomptat no em vull deixar als meus amics de grup: Michael, Víctor, Jordi, Fernando, que suporten la meva mediocritat tan humana com també emocional. Ells són els millors de l’any.

6 Comments:

At 3:01 PM, Anonymous Anonymous said...

T' estim Tito!!!
isaac ulamis

 
At 3:57 PM, Anonymous Víctor said...

Se me ablandan los callos nen... ánimo pepillo!

 
At 1:29 PM, Blogger (petit) said...

Pebblestones tito, pebblestones. I agafa les cordes que et llancin quan bufi el vent!
Una forta abraçada.
joan

 
At 12:09 AM, Anonymous Anonymous said...

mestre, ets el nostre referent. Ets com es pan de molde de s'amistat.
Una abraçada, amic, Jordi

 
At 3:57 PM, Blogger senior said...

Yeah!

 
At 9:07 PM, Blogger Oliva trencada said...

Landete... es vostre disc és el millor disc per quan has romput una relació... no em vaig suicidar gracis al vostre disc... bé i també pels amics...
SAlut...

 

Post a Comment

<< Home