Morir quan cal
Miquel Àngel Riera va morir quan calia. Abans ens va deixar un bon grapat de llibres increïbles. No sé si hi ha un moment just per morir, però es veu que la mort és justa per a tothom, cap ésser humà no està exempta d’ella. Miquel Àngel Riera va saber eternitzar una part de la seva ànima, per no dir tota, dins els seus textos. Aquí teniu un fragment del seu llibre Morir quan cal:
Tant la meva experiència personal, malgrat ser poca, com el reclam fiter dels meus convenciments, que són bastants, fan que també jo em digui: ”Si plor perquè he perdut la lluna de vista, les llàgrimes no em deixaran veure els estels”.
Tant la meva experiència personal, malgrat ser poca, com el reclam fiter dels meus convenciments, que són bastants, fan que també jo em digui: ”Si plor perquè he perdut la lluna de vista, les llàgrimes no em deixaran veure els estels”.
0 Comments:
Post a Comment
<< Home