"Ga-Jumbos" trencats

Concert al Cultura Club aquest dijous a les 23 i pico, o sigui a les 24:00.
En Jordi, en Michael i jo tocarem amb “ga-Jumbos”.

Micah p. Hinson and his broken orchestra

Desprès de la ressaca d’aquest cap de setmana a l’Auditori de Porreres, es pot dir que hi ha més trull als pobles que no a sa pròpia Ciutat.
El concert de Micah va estar de puta mare, una barreja entre Johhny Cash i Sex Pistols. Eren tres, però tocaven dos: Ell i el seu bateria-banjista-lap-estilista. Sa seva dona va estar a moltes cançons com a espectador de luxe a dalt de s’escenari. Quina veu que té el fill de puta, el só de sa guitarra impressionant i varen fer un concert rodó.
El diumenge vàrem tocar noltros. A priori sa cosa no pintava molt be, els discos no havien arribat, i a 10 min. de començar el concert crec que hi havia unes 20 persones. Però bono, con que esteim avesats, vàrem sortir amb la formació de luxe, en Jordi va arribar a temps d’Estats Units per poder tocar amb noltros, i això no té preu.
A la meitat de l’actuació, l’Auditori esteia mig ple, els discos encara no havien arribat i esteiem perfilant una segona part de concert molt entranyable. Als bisos la gent es va tornar lloca, i crec que ens varen aplaudir (o van fer més renou) que al de Micah p. Hinson, i això que eren menys de la meitat. D'aqui es pot treure dues conclusions: O que va sonar millor que el de Micah (cosa que no crec, apart de que és injust contrastar dos tipus de concerts bastant diferents) o que el nostro públic és més càlid que el de Micah (amb això si que hi donc fe).
Gràcies a tots els que vàreu venir i a tots aquells que volíeu venir i no vàreu poder venir.
Els discos han arribat avui.

Sa moguda

Era devers 2 de Juliol d’enguany, esteia ploguent molt i l’aire era fresquet, vaig rebre una cridada, era del programa de Loops!, volien fer un programa especial de Mallorca i volien entrevistar als dos grups favorits d’Antònia Font: Marcel Cranc i Oliva trencada.
Lis vaig comentar que esteiem a Irlanda i que no tornaven fins d’aquí un mes, o sigui que ja ho deixam per un altre dia, vaig afegir que a Mallorca hi ha un futimer de grups boníssims, i molts d’ells són millors que noltros, o sigui que no lis seria difícil trobar més grups, lis vaig comentar sa meva opinió al respecte, que no només ho redueixin sa moguda a dos grups perquè siguin els favorits dels Antònia Font, crec que esteia en el meu dret de dir-li, ja que desprès de haver fet feina durant tres anys en un programa televisiu de Cultura, el més important en aquest cas es mostrar la gran quantitat i diversitat de bandes bones que hi ha a Mallorca i mostrar la seva dificultat alhora de sortit a tocar por allí.
El cas és que a la peça documental surten 5 grups. !!Fantàstic!!...
A men si tornen d’aquí poquet per seguir mostrant més grups de Mallorca, i també de Menorca i d’Eivissa, que n’hi ha per omplir al manco 5 programes més.

Concert presentació

Benvolguts companyes i companys esteis tots, sense distinció de classe o de religió, convidats al concert presentació del nostro disc, Lluneta del pagès.
Serà el dia 16 de Novembre a l’Auditori de Porreres a les 18:00.
Intentarem collir el relleu de l’Enric Vidal.
Salut.

De micah en micah s’omple la pica, Hinson.

Darrerament (al manco des de fa 15 anys, ho dic perquè em sento més vell del que soc i encara més del que aparent) m’ha pegat per fer frases d’aquest tipus. Són absurdes per si mateixes perquè vénen del meu teclat, però que en un entorn de tendències, a un peu d’una bona foto i amb un nom conegut, collirien força i serietat. Si fes feina a Rock de Luxe seria la bomba, tothom em faria cas i podria firmar amb el meu nom de veres, sense tenir que posar cap pseudònim que t’ajuda a dur una doble vida: la del “currela a l’atur" i la d’artista (que en el fons és la mateixa).

De totes maneres la frase és un homenatge a l’escriptor mallorquí Jaume Fuster. Que va ser homo de la nostra estimada Maria Antònia Oliver. És l’autor de De mica a mica s’omple la pica, que va servir a Fuster per criticar la influència i el privilegi dels poderosos, que semblen adquirir la categoria d'intocables tot i la corrupció que els envolta.
En aquest cas, el senyor Micah P. Hinson és l’Enric Vidal de la novel·la. Un senyor que ens ve a salvar de les forces obscures dels intocables amb la seva cançó d’autor.
A l’Auditori de Porreres el dia 15 de Novembre a les 21:30. Val 15 euros.
Don’t you forget about me.