A vegades ens queixam de que no hi ha llocs per anar a tocar i culpam directa, o indirectament, a les Institucions i als polítics. És el més fàcil, també perquè ho posen fàcil, però crec que la causa més directe de que no hagi llocs per anar a tocar és perquè no hi ha una demanda, un públic interessat i fidel, amb uns hàbits musicals dignes i una conscienciació de que la música és un eina vital i emocional dins la felicitat de les nostres vides. Ara bé, aquesta disposició depèn en gran part de l’educació musical que haguem rebut a lo llarg de la nostra vida, i sobretot a la nostra infància i joventut, és per això que em pareix una barbàrie la nova Llei proposada per la Conselleria d’Educació dins la qual es retalla una hora setmanal de Música a les escoles, ja que no consideren la Música com un assignatura vital dins el desenvolupament intel·lectual d’una persona, no la consideren com una eina de identitat cultural i transmissió de fets, històries i coneixements propis d’un poble, no la consideren com una eina per l’idioma, gràcies a ella gran part del poble de les Illes aprenia i transmetia la nostra llengua. ¿Què serà del cançoner popular? i a més, treuen al carrer més d’una dotzena de professors de Música.
Aquí és quan les Institucions polítiques tenen la culpa directa de que la gent no aprengui una de les coses més bones per a la vida com és la Música, tenen la culpa de no conscienciar a la gent sobre el fet musical, per tant tenen la culpa que no hagi gent interessada amb la musica en directe, així doncs, indirectament, tenen la culpa que no hagi llocs per anar a tocar.
Estic per fer una pintada a la Conselleria d’Educació on posi:“Que n’estau de sords”.
