Oliva trencada

Thursday, December 13, 2007

Conselleria de Sordera.


A vegades ens queixam de que no hi ha llocs per anar a tocar i culpam directa, o indirectament, a les Institucions i als polítics. És el més fàcil, també perquè ho posen fàcil, però crec que la causa més directe de que no hagi llocs per anar a tocar és perquè no hi ha una demanda, un públic interessat i fidel, amb uns hàbits musicals dignes i una conscienciació de que la música és un eina vital i emocional dins la felicitat de les nostres vides. Ara bé, aquesta disposició depèn en gran part de l’educació musical que haguem rebut a lo llarg de la nostra vida, i sobretot a la nostra infància i joventut, és per això que em pareix una barbàrie la nova Llei proposada per la Conselleria d’Educació dins la qual es retalla una hora setmanal de Música a les escoles, ja que no consideren la Música com un assignatura vital dins el desenvolupament intel·lectual d’una persona, no la consideren com una eina de identitat cultural i transmissió de fets, històries i coneixements propis d’un poble, no la consideren com una eina per l’idioma, gràcies a ella gran part del poble de les Illes aprenia i transmetia la nostra llengua. ¿Què serà del cançoner popular? i a més, treuen al carrer més d’una dotzena de professors de Música.
Aquí és quan les Institucions polítiques tenen la culpa directa de que la gent no aprengui una de les coses més bones per a la vida com és la Música, tenen la culpa de no conscienciar a la gent sobre el fet musical, per tant tenen la culpa que no hagi gent interessada amb la musica en directe, així doncs, indirectament, tenen la culpa que no hagi llocs per anar a tocar.
Estic per fer una pintada a la Conselleria d’Educació on posi:“Que n’estau de sords”.

2 Comments:

At 7:38 PM, Blogger Joanet said...

Tens molta raó, tot i que, en el meu cas l'educació musical no va ser a l'escola (on només vaig rebre unes poques classes no gens engrescadores) sinó a casa on els meus pares em criaren escoltant als Beatles, a Simon & Garfunkel i a na Janis Joplin. (De nin me molaven els primers i la resta els trobava un rollo).

Per cert, al bloc de'n Julio de Palma no et trobaves tan derrotista com jo sobre els locals on tocar. En part t'entenc, però jo estic super fet pols perquè vull dur uns quans grups a tocar i no sé on! Per a mi és dramàtic, no vaig de bromes.

Per ventura deman massa: que estigui en bones condicions de so, que tenguin qualque cosa de backline (com a mínim una bateria bona), que s'adoni a fer concerts de rock, que permeti a la gent quedar-se a escoltar música després i fer unes cervessetes.

Algunes idees que em puguin donar llum?

 
At 12:12 AM, Blogger Oliva trencada said...

mmm...
A Palma no hi ha molts de llocs que siguin la bomba, però com a solució mundana, hi ha:
-L'Assaig cafè: recorda a un lloc de menu de camioneros, de fet ho és, però de vespre queda de puta mare amb molt poca llum, hi ha backline i la bateria la pots conseguir allà, hi ha 60 locals d'assaig.
-Centre cultural Sa Nostra: hi ha equip de so i el lloc es maco, però no pots possar entrada, o sigui que tendras que cercar un subvenció, en Joan Vich és un mestre dins aquest assumpte.
-Cultura club: tornen a fer concerts, hi ha equip de so, xerra amb en Ramon o en Kiko.
-Rara Avis: no hi ha res, però després del concert pots fer moltes cervesses.
-El teatre Sans: el lloc és apropiat per a Pecan Pie, hi ha equip de só, inclós hi ha la possibilitat d'enregistrar el concert, el teatre es queda amb el 50 per cent de la taquilla.
-Estudi 22: Ara en Timi ho vol començar a alquilar per rollitos culturals i concerts, de fet aquest dissabte hi anam a tocar si vols venir a veure-lo estas convidat.
-Literanta: ja, és una llibreria, però si lis caus bé al tipejors, pots montar una cosa molt txula, ja que també és ideal per un Pecan Pie.
Hi ha més, però millor si em dones el teu emilio i te cont més cosetes.
Salut.

 

Post a Comment

<< Home