5 escriptores

Un breu homenatge a la literatura catalana feta per dones.
Oliva trencada va musicar el espontanis manuscrits que varen deixar aquestes 5 escriptores a una màquina d’escriure model Olivetti.
La cançó va servir de fil musical pel reportatge i, com voldria remarcar, la lletra és de cadascuna de les escriptores que com si se tractes d’un exercici d’escriptura automàtica, on varen deixar un parell de missatges bastant interessants als folls mentre eren gravades per la càmera.

ANTÒNIA VICENS

Visió, perfecció, dolor, mort de venes, mort de vida, mort de cansament, mort dòi, mort de violació, mort de fam, mort de gana, mort de feridura, mort de desolació, mort de cansament.
Desesperació, desesperació, o,o,o...

MARIA ANTÒNIA OLIVER

La pluja cau damunt les... pedres, fulles, niguls, llibres. Pluja i paraules,

paraules de pluja tempestuosa, d’una lleu melangia. Ja no sé que he d’escriure més.

Ara t’ho diré: escriu lo que et vingui de gust.

Els cotxes passen rabents, s’enduen les burballes de sa tia Maria, idò.

CARME RIERA

Visca el silenci i visca el blanc.
Aquesta és la millor màquina de silenci que he tingut.

Per escriure llibres que no diguin res

resulta una cosa molt meravellosa.

MAITE SALORD

Convé que continuï escrivint

encara que ho donaria tot.

Això de posar lletres damunt paper,

no sé si qualcú s’ho pot imaginar.

NEUS CANYELLES

Jo som una dona que no escriu només per a dones, ho tenc ben clar.
Som una dona que no pensa per a qui escriu, que no pensa res, quan comença a escriure. Només en allò que vol escriure, en què li surti com voldria, en com vol fer-ho. Però mai en el possible lector. Si ho fes, probablement ja mai ni començaria.



Get your own Box.net widget and share anywhere!