Disc del mes de Setembre

Els Loose Fur tornen a la càrrega amb un segon disc que supera al seu primer treball.
Si el seu primer treball era més una font d’experimentació entre Jeff Tweedy (Wilco), Jim O’Rourke (himself) i Glenn Kotche (bateria de Wilco i dels discs en solitari d’en Jim O’Rourke) aquest segon treball recull un total de 10 cançons que malgrat que siguin molt rodones no perden el caràcter experimental dels tres músics i molt menys el sentit de l’humor propi dels freakis.
Això es pot apreciar al video-clip de “Hey chicken”, una cançó que bé podia haver estat inclosa al “Summer teeth” dels Wilco. El video-clip conta amb imatges de la sèrie japonesa més freaki i entranyable de la història (i això que els japonesos són molts freakis) com són els Power Rangers.
El “Born again in the USA” és una conya i, alhora, un homenatge al senyor Springsteen. Endinsant-nos dins el treball, ens trobam amb una segona cançó anomenada “The Ruling Class” que conta amb melodia molt aferradissa exposada per uns xiulets, és ideal per cantar, o xiuletjar a la dutxa. “Apostolic” és com si els Wilco fessin post-rock, genial per als amants del gènere. “Stupid as the sun” podria ésser el track número vuit del “Insignificance” del O’Rourke, em recorda a “People in Love” de Petit amb una harmonia més extensa. “Pretty Sparks” és com una de-construcció d’un tema Beatlià. “An Ecumenical matter” té un pinzellada del “Boss” però sense la seva veu, deu ésser per això que l’han feta instrumental. “Thou shalt wilt” és la millor cançó d’en Jim O’Rourke del disc, té una intro a lo Pavement, desprès les estrofes son al més pur estil O’Rourke i amb un estribillo a lo Franz Ferdinand. “Werckroom” sona més propera a les del primer treball, així i tot sona molt més neta, la culpa deu ésser del enginyer de só, el final de cançó és super-heavy, uns Kim Crimson fent cançons de tres minuts. Finalment “Wanted” un 2/4 cabalgante damunt la veu d’en Tweedy que sona a teleserie norteamericana dels 70.
Un disc que supera al darrer dels Wilco i al Insignificance del O’Rourke.
Lo freak si es freak dos veces bueno.