Hoy no me puedo levantar

Moltes coses han passat aquest cap de setmana, per començar el dijous passat va estar tocant Estanislau Verdet a l’auditori del Caixa Fòrum de Palma, crec que és el darrer geni del mediterrani occidental, un geni és un fill de puta que realitza obres bones per la resta de la societat, un ésser que pateix torturat per la seva intel·ligència i que la posa al servei dels altres donant grans obres que provoquen un plaer inexplicable. Per això crec que en Estanislau Verdet és un fill de puta que fa coses molt bones per la resta dels mortals, les seves cançons i els seus comentaris àcids ens fan sentir més vius que mai.
Estanislau Verdet és una mescla entre Pascal Comelade i Bugs Bunny, entre un Marcel Duchamp i un Chikiliquatre (en penúltima posició a Eurovision) , o una mescla entre tots quatre junts, el cas és que amb la seva doctrina del Lletgisme, troba la bellesa a tot el que fa. Es la derrota del esnobisme, apunyalat per les seves mateixes regles, és un "tot val", perquè tot es Lleig, per tant tot és Bellesa. No hi ha “buenos y malos”, tots som lleigs, per tant, formam part d’una bellesa col·lectiva, dins la qual els que dicten les regles són, en els fons, els més lleigs. Apart d’aquesta entravessada, però certa, Filosofia, la Música és molt bona i a més toquen de puta mare, que al cap i a la fi és el que importa.
Factoria de Só comença una nova etapa, en Charlie s’ha encarregat que el garito hagi quedat de puta mare, molt acollidor i amb una bona acústica. Varen estar tocant en Rory Grubb i el Prehomo Indefinit, i va ser un concert molt maco i especial, en Rory és un senyor irlandès, que fa cançons a l’estil John Martin, Nick Drake i John Fahey, és jovenet però dur un petit geni a dins, en definitiva i lo de sempre, un concert de puta mare i poca gent de públic.
Per una altra banda, i encara no havia dit res, la gravació del disc d’Oliva va continuant la seva cursa, varem estar aquest cap de setmana acabant de gravar els pianos a la Fundació ACA de Búger, el senyor Toni Caimari està comparant la nostra feina amb la de Beethoven i Schubert, diu que sona a clàssic però modern, diu que és música clàssica amb instruments moderns, segurament no va mal encaminat, encara que noltros de simfonies no en saber fer ni de lleiges.