Cançó trista de franco street

A la fi!!.
Nombrosos carrers han canviat el nom que arrossegaven de la dictadura franquista, per uns altres més imparcials, ja que tampoc no es que hagin posat noms de il·lustres republicans d’època. La decisió em pareix més que justa, necessària. Segurament a qualcú no li ha fet gràcia. Com també a qualcú no li va fer gens de gràcia 40 anys de dictadura, o sigui que, preu per preu, el sofriment que deuen patir els que puguin anar en contra de la iniciativa no és tan gran com el que varen haver de patir els nostres progenitors.
En realitat, la mesura m’ha afectat d’una manera directa, ja que visc a devora la plaça, fins ara anomenada Teniente Coronel Franco, a la qual jo anomenava, coronel frasco, ja que em feia molta vergonya anomenar-la pel seu nom. El meu padrí Pep (que està el bàndol perdedor de la Guerra Civil), i la meva consciència, no em deixaven fer-ho.
La memòria històrica és important per a qualsevol país, quan un poble no vol fer memòria és perquè se sent avergonyit del que va passar, i es fa el beneit.
Com deia es meu padrí Pep: “En temps d’en Franco es vivia pitjor”.