L'arrel comença a surar

El proper dia 8 d’Abril Oliva trencada participarà al cicle d’Arrels que es fa al carismàtic poble de Muro.
Serà una ocasió especial per a veure la formació en format quasi-orquestral, integrada per: Floren Guillen ( piano, melòdica, vibràfon, veus), Víctor Dorado ( baix, timbals, veus), Joan Castells ( guitarra, piano, veus ), Michael Mesquida ( percussions, glockenspiel), Jordi Vidal ( xeremies, teclats ) i Pep Toni Ferrer ( veu i guitarra ).

El motiu d’aquest desplegament musical no és més que la presentació del disc: “La Música de la Calma”, que finalment traurà Fona dins el seu segell discogràfic.
Desprès de més de 10 anys tocant, a la fi, surt una grabació en la que he participat, en aquest cas: he consumat, publicada baix els paràmetres habituals del procés discogràfic.

Si ben és vera que sempre he pensat, sentiment diluït amb el pas dels temps, que no feia falta treure un disc per a ésser músic, darrerament havia estat massa supeditat a la consecució del fet, sobretot desprès, i paradoxalment, de veure amb el que ha passat amb el meu altre grup Trailer. En cinc anys s’han gravat dos discos i un e.p. a estudis de gravació com els de Swing o el d’Urban a Palma, el de Silver Transporterraum a Londres i els estudis Brazil a Madrid, tenint com a enginyers-productors a gent com a Rafa Rigo, Angelo Borrás, Jordi Herrera, Javier Martiz i Julio de la Rosa, i compartint tot aquest viatge amb dues formacions distintes, que han aportat moltes coses bones. Emperò els que s’hi tenien que interessar per tot el nostre treball no hem sabut trobar-los, encara que la recerca continua.

Doncs vet ací la paradoxa: “La Música de la Calma”, un recull de 10 cançons totes de caire folk mallorquí, que han estat gravades a cases amb un 4 pistes de cassette, on l’estructura de cançó, el missatge i la màgia han predominat per damunt la qualitat de só, ha estat escollit per convertir-se en un producte discogràfic, gràcies a l’empenta d’en Juan Carles de Fona, que al escoltar el material al cap de 15 minuts va decidir publicar-lo amb el seu segell.

Les coses acaben posant-se al seu lloc, i si la meva aventura dins aquest fascinant mon que és la música va començar justament al teatre de Muro, ara ja fa 11 anys, tocant amb els meus antics amics Sebastià Solivellas i Nacho Garrido, fent de teloners de, aleshores, el nostre grup de indie-rock preferit: Sebadoh. Ara no fa més que començar el nou cicle, un cicle on les arrels posen les coses al seu lloc.