Llibre del mes de Gener

El senyor Baltasar Samper va ésser un estudiós del gènere folklòric de les Balears, fascinat per les tonades de feina va dirigir tot el seu talent cap una recerca documentalista de la cançó popular de les Illes i del Principat, de la mateixa manera que faria un arqueòleg a Egipte a principis del segle XX.

"Estudis sobre la cançó popular". 18. ed. Marian Aguiló. Ens ensenya d'una manera màgica i didàctica tot el que amaga part de la nostra història musical de les Illes.

Fragment:

El cant del llaurador contemporani nostre obeeix probablement a una convicció, a un imperatiu que no raona el seu manament però obliga per la força irresistible i el prestigi del costum profundament incrustat. Accidentalment, en moments determinats, ja hem vist que pot ésser utilitzat per influir les condicions de treball. Potser, però, els llunyans predecessors d’aquest llaurador han cantat amb una convicció, ben clarament definida, adreçant-se als esperits propicis que tornarien generosa la terra llaurada i vetllarien la germinació i la feliç eclosió de les llavors escampades.
[…]
L’home antic, davant l’espectacle del món i la vida, ha passat de l’admiració de les forces misterioses que impressionaven la seva imaginació i els seus sentits, al desig de conèixer-les, d’utilitzar-les, de dominar-les. El cant màgic és el mitjà que ha trobat per actuar d’acord amb aquests delers, atribuint-li una eficàcia suprema.
“La màgia - escriu Combarieu - té força figures, crea imatges, mescla o crema substàncies diverses; té gestos particulars, filtres: però sense el cant que els acompanya, els mitjans que posa en acció serien sense virtut; amb el cant, no hi ha res que els pugui resistir. Aquesta creença es lliga a una idea primordial: essent la veu humana reveladora (més directament encara que la mirada) dels estats de l’ànima, els primitius l’han considerada com un gran poder misteriós.”
La fe en aquest “gran poder” del cant, originada en la màgia, es manté universalment i amb aspectes diversos, en tots els temps, i la conservem encara nosaltres mateixos. Molts elements de les litúrgies modernes tenen llurs correspondències en les antigues, directament eixides de la màgia. ¿Què tindria, doncs, de sorprenent que en els usos de la pagesia mallorquina, singularment conservadora i aferrada a les tradicions, el record d’un ritual en altre temps prestigiós i solemne perdurés en els cants de treball que recollírem, desproveïts ja de llur antic poder, o qui sap si conservant encara secretes eficàcies indestriables per a nosaltres, observadors profans?.

Desprès d'haver llegit el llibre ens sentirem més ignorants que abans, degut a que ens donarem conte del que hem perdut.