El disc de l'any (passat)

Alè. Acció o possibilitat de respirar.
Ànim. Substància subtil a la que s’atribuïa el manteniment de la vida.

Aquestes són les paraules que apareixen al treure el cd de la seva capseta per emportar-lo, en una primera escolta, al reproductor.
Una vegada que sona la música aquestes paraules recobren més sentit, l’Alè del espectador es fon amb la palpitació sonora, el viatge pel Mediterrani Oriental comença...

Unes percussions son llançades, com a pedretes, al litoral on descansa el corb marí d’en Jaume Compte, aquest s’enlaira amb les seves exòtiques cordes. Durant el vol, l’espectador comença a respirar, és el Groc Alè. L’acordió venta la melodia i el palpitar dels nostres pulmons.

Ud ens fa nedar pels carrers d’Istanbul, amb una harmonia tant volàtil com l’aigua damunt la terra, el trajecte marí-urbà arriba a bon port.

Una Itàlia antiga, una Itàlia tranquil·la, una Itàlia desitjada, una Itàlia que respira ardentment, La Flama és la respiració de la “terra rossa”.

El vent vermell bufa, és el vent de Ponent, la corrent ens dur des de Itàlia fins a Turquia. Vermell Alè manté viu més que mai el nostre viatge.

Una vegada en Terra, el corb marí es neteja les seves ales damunt d’un penya-segat que dona fi a una terra plena de sol.

La brisa es torna aixecar, el dia cau, el carrers es buiden de gent, ara, sona la música del Blanc Alè, alluernant a aquells que es deixen.

Les cordes antigues viatgen pel l’espai i el temps, un home –temps fugit- acompanya les ones, Lluis Llach, com a sempre, posa el punt de dramatisme-romàntic-català. Encontre respon a la reunió de la màgia ancestral amb la ploma jove.

A Quan el maig passam del suspens Balcànic al dramatisme Mèxicà, una transició d’esperit aventurer i exploratiu, a final de trajecte ens trobam amb un dels moments més genuïns del recorregut, el senyor Jesús de Mazatlán es marca una “ranchera” de etiqueta.... aquí si que tots voldríem “morir de sentimiento”.

Amb Família entram amb la vessant més romanticona del nostre mestre alat. Ai, que faríem sense el romanticisme.

Groc Alè II ens recorda a aquella melodia del Mediterrani que expirava l’acordió del primer Alè. Deconstrucció i construcció de argiles turques.

El final de la aventura acaba en un altre viatge, el mestre Jaume ens deixa volant per ... Viatge a Endo.

Von voyage amics meus.

Un disc que a mesura que passin els anys millorarà, com els grans discs.