Oliva trencada

Thursday, February 02, 2006

Es prepara el 2º concert de Oliva trencada


Amb una il·lusió quasi infantil estic preparant el segon concert de Oliva trencada, el primer ja va ser dos mesos enrera al Cafè Lisboa acompanyat de personatges com en Joan Castells, Michael Mesquida, Putter, Jordi Herrera, en Domingo dels Psychoine, etc... Aquesta vegada estaré totsol·let amb l´acústica de tota la vida i amb una veu que fa ja un mes que no sap el que és la nicotina.
El concert es a propòsit de l´inauguració de l´exposició del Pont des Tren, una obra arquitectònica carismàtica que l´enderrocaren deixant un gran buit a la ciutat.
Aquí teniu la lletra de la cançó anomenada “El pont de la ciutat” que va ser escrita al cap de tres dies de l´enderrocament:

Quan vaig aprendre a caminar
una persona em va contar
aniras cap amunt i cap avall
però no aturis el teu pas.
Quan vaig aprendre a colcar
la bicicleta no aturà
anava cap amunt i cap avall
encara que no pedalatjas.
Totes les coses que em van ensenyar ja no són aquí.
¿On és el pont que em feia pujar i davallar?

Ara que s´han carregat el pont
i que tot ha quedat ben pla
¿Les nostres vides que faran?
sense anar per amunt i per avall.
A més volen que ens oblidem
d´una cosa amb molta identitat
que una ciutat sense pont
és com un poble sense camp.
Totes les coses que em van ensenyar ja no són aquí.
¿On és el pont que em feia pujar i davallar?

Pont de la ciutat, no tothom t´ha estimat
Pont de la ciutat, no tothom t´ha estimat
Pont de la ciutat, no tothom t´ha estimat
Pont de la ciutat, qualcun dia tornaras...

3 Comments:

At 4:02 PM, Blogger Moreland Cowboy said...

Alli estaremos compañero. Aneguens de lirica i poesia. Reivindiquem la nostra musica tots junts en aquesta festa.

Força Oliva!

 
At 9:47 PM, Blogger Oliva trencada said...

Graciès companyero, tot això te sa culpa sa mare d´en Putter que al primer concert del Prehome al Lisboa l´hi va mencionar que si volia ser universal tendria que primer cantar qualcuna cançó en l´idioma de sa seva terra.
Ses mares en el fons son sàvies.

 
At 3:49 PM, Blogger marga ripoll said...

gracias por el pequeño homenaje que le rindes al pont del tren y la inmensa tristeza que no ha causado su destruccion ya que cuantas he cruzado este bonito puente para irme a casa, la verdad que era algo muy significativo de nuestra ciudad y algo muy significativo en nuestras vidas

 

Post a Comment

<< Home